blog de ferran

Quim Falcó pinta contra el racisme

La Sonda de Paper Tots Fem bages arriba a la meitat del trajecte amb la intervenció del conegut pintor Quim Falcó.

Quim Falcó pinta la Tots Fem Bages

Quim falcó, pintor

Nascut a Manresa el 1958, Quim Falcó és un pintor abstracte reconegut, amb una extensa obra que ha exposat a París, Madrid, New York, Osaka... i molt habitualment a Itàlia. És doncs un motiu més d'alegria que s'hagi sumat als esforços de difusió posicionant-se en contra del racisme i la xenofòbia, participant a la Sonda de Paper.

Llibres Artesans a la Vila del llibre

Bel Olid i Ferran Cerdans a Bellprat

Un poble dedicat al llibre

Fins aquest any només havia anat a Bellprat de visitant. El record que tenia era bo, però no imaginava que l'experiència participant-hi amb Llibres Artesans seria tan esplèndida. Dissabte va ser un dia estrany pel temps (amenaça constant de tempesta), però diumenge va ser assolellat i milers de persones van visitar la Vila del llibre.

Marina Berdalet amb la TOTS FEM BAGES

L’artista Marina Berdalet, que va recollir la Sonda de Paper Tots Fem bages de la mà de l’Irene Vendrell, ha fet la intervenció a les quatre pàgines que li corresponen al llibre d’artista, al seu taller de l’Estany.

Marina Berdalet, Tots Fem Bages

En les seves pròpies paraules: “És un dibuix senzill, perquè cadascú hi faci la seva lectura: línies negres sobre fons blanc / línies blanques sobre fons negre. La suma de les línies dóna el conjunt de la imatge, i totes les línies són necessàries per a completar el dibuix.”

Seguim recollint art contra el racisme

La Sonda de Paper Tots Fem bages segueix el seu curs recollint art contra el racisme i ja s'ha produït el tercer relleu entre l'artista n.3, Irene Vendrell, i la n.4, Marina Berdalet, a l'Estany.

Irene Vendrell i Marina Berdalet

Irene Vendrell al CACIS

Irene Vendrell és monitora al CACIS Forn de la Calç i es dedica artísticament a la fotografía; el seu treball a la Sonda de Paper és una meravella que em moro de ganes de tenir a les mans i contemplar.

Irene Vendrell acabant la seva última pàgina

Amb ganes de Sant Jordi!

Si, ja sé que ara mateix falta gairebé un any, però publico les imatges una setmana tard (m'ha estat impossible fer-ho abans, si heu seguit l'agenda ho entendreu), o bé amb uns 360 dies d'anticipació? Va anar tot tan bé que prefereixo veure-ho així!

Aquesta era la cara que feia jo just en començar; a banda del cansament ja vaig ben feliç! (foto: Bel Olid)

Ferran Cerdans amb els Llibres Artesans

Signar sense parar

Per la meva banda, duia el sisè recull d'aforismes originals retallables, L'altra cara de la galeta, que va ser molt ben acollit. Però les grans triomfadores del dia van ser les dues autores que debutaven amb els seus propis Llibres Artesans, que no van parar de signar. Sort que van fer escalfaments!

Sarah Dahan i Bel Olid escalfant canells

La Bel Olid presentava Passions mínimes i Vides mínimes (microcontes, nanoidees...) i la Sarah Dahan Un hambre incómoda (microcontes biogràfics o microbios). Aquests vas ser els dos únics moments en els que vaig poder fer una foto, quan tot just havien començat. Després va ser impossible, quina bogeria! :D

tanquem la paradeta! *

coberta pintada a mà

La setmana passada vaig entregar l'últim joc de llibres personalitzat abans de Sant Jordi. Em va encantar fer aquest treball, sobretot per les persones que el rebran, i també perquè és un resum dels dos estils clàssics de Llibres Artesans: el llibre de butxaca estil manuscrit que m’acompanya des del 2002, i el llibre més recent cosit per fora amb els plecs de colors (no s’aprecien a la imatge). En ambdós casos amb les cobertes úniques pintades a mà. Quina felicitat poder fer un treball com aquest!

Sèrie Mercè Galí, exhaurida

sèrie Mercè Galí del llibre exhaurida

Dissabte, al mercat de l’Ecoxarxa, es va exhaurir la sèrie del llibre de contes curts Perdonin amb les cobertes originals de la il·lustradora Mercè Galí. Aquesta sèrie de dotze exemplars amb gravat al sucre de la Mercè ha estat una de les més celebrades. Va aconseguir fer dotze cobertes totalment diferents amb una sola planxa, jugant amb la seva interpretació del recull ("A qui posaries la xinxeta?") i la veritat, me les hauria menjat totes. La paraula que em ve al cap sempre que hi penso és: delicioses.