El volum del meu amor per tu

En una recent entrevista publicada a elperiodico.cat a Joan Ferrer, Director General de l’estimada empresa de jocs de taula Diset, aquest comenta:

“Diset té vocació d'adaptar-se als gustos de cada mercat. A Alemanya, per exemple, les joguines les envasa en capses petites, perquè el client valora el packaging sostenible. Però a Espanya l'envàs és voluminós perquè el consumidor aprecia els regals de grans dimensions.”

Per mi aquesta constatació és una de les notícies tristes dels últims mesos. Diu molt de la nostra societat que siguem, en general, tan superficials i que tinguem tan poca consciència ecològica. El dit acusador de malbaratament amb el que assenyalem als polítics, que no deixa de tenir raó, també ens l’hauríem de dirigir a nosaltres en la nostra vida diària.

Recordo que en la infantesa, un període en el qual sempre demanava llibres tan per l’aniversari com per reis, havia escoltat moltes vegades el clàssic “un llibre no fa regal”. Sembla que en aquest país el que fa regal és que el paquet sigui tan voluminós com es pugui, sobretot quan se sap qui l’ha regalat. Potser perquè mesurem la quantitat d’amor i d’afecte que té una persona per algú altre segons els metres cúbics del seu regal de reis?

Un llibre, en aquest context, potser no és prou voluminós com per a demostrar tot l’amor que se sent per algú, a no ser que sigui un totxo de 500 pàgines amb paper d’alt gramatge, tapes de cartró pedra i lletra de cos generós... Que potser és per això que existeixen aquesta mena de llibres, per a poder-los regalar sense sentir-se acomplexat pel petit volum del nostre amor altrament incondicional? Perquè és la única manera que un llibre “faci regal” al nostre país?

Llibres a banda, potser visc en un altre món però en principi el regal, més que motiu de lluïment de qui l’entrega, hauria de ser del grat i/o d’utilitat (per anar bé les dues coses) per la persona que el rep.

Sigui com sigui, espero que algun dia ens sabrem expressar amb embolcalls més d’acord amb el contingut i que això serà vist com a quelcom positiu, ni que sigui perquè no hi ha més remei degut a l’escassetat de recursos.

Arribat aquest dia, com a mínim tot el procés serà més respectuós amb el medi ambient i qui es vulgui lluir ja trobarà una manera no volumètrica de fer-ho, d’això no en tinc cap dubte ;-)

Bon dia!


Entrevista mencionada: "Més joguines per a la Xina"

relacionat
articles: 
Compartir llibres artesans