Publicada in extremis una sel.lecció d'aforismes a la revista de l'AJELC
25/1/2011 —Ferran Cerdans SerraArriba una edat en la que no se sap ben bé què ets. A partir dels 30, quan encara ets jove per certes ajudes administratives i per alguna amiga amb desmesurada afició al gin-tònic, vas deixant de ser-ne progressivament fins que en complir els 35 deixes de ser jove per a ningú - incloent l'amiga, que ja s'ha reabilitat. Però a no ser que entris a una discoteca tampoc ets considerat gran, pel que et quedes sense cap ajuda i en un estadi intermig ideal per aprofundir en diversos dubtes existencials. Qui sóc? D'on vinc? Em puc jubilar ja o he de continuar treballant?
No és estrany que avui en dia ens cridin l'atenció tots els artesans i artistes que, per amor a l'art o per nostàlgia, continuen treballant les seves creacions exclusivament a mà. És el cas de l'escriptor manresà Ferran Cerdans, que reconeix escriure “per la necessitat de comunicar-me”, i que elabora els seus reculls de poemes “d'amor i amistat”, i els d'aforismes “de crítica i opinió personal”, escrivint a mà amb una ploma, enquadernant-los artesanalment i pintant les tapes amb tinta xinesa.
Empujado por sus ganas de ver mundo y aprender euskara, hace dos años Ferran Cerdans abandonó su Manresa natal y se vino a Euskal Herria. Actualmente vive en Ordizia, estudia soldadura y da rienda suelta a su gran pasión, la escritura. A partir de mañana GARA publica ocho relatos cortos que en un futuro serán parte de un libro. Los relatos se leen de forma independiente, aunque forman un todo que tiene a un joven por protagonista.