opinió personal, pensaments i reflexions

escrits, pensaments, desvaris i reflexions de Ferran Cerdans Serra, autor de Llibres Artesans.

Quadern de manuscrits reciclats "Segona escriptura"

Quadern artesà fet a mà amb esborranys originals del Ferran Cerdans Serra. El Ferran ha anat reservant els folis ens els que reescriu els llibres d’aforismes durant 6 anys, des del primer recull -Màximes i mínimes, del 2007- fins al cinquè -Tres tasses, del 2012. Aquests fulls, que ja han estat impresos per les dues cares, assoleixen una nova dimensió -una tercera cara- en transformar-se en una llibreta d’apunts.

Segona escriptura, vista desplegada

El projecte literari Llibres Artesans es caracteritza per donar un ús els retalls de papers fent-ne llibretes reciclades, i aquest quadern és un pas endavant ben lògic. El reciclatge sol ser present en l’obra de qualsevol autor, que pot reutilitzar fragments esparsos i donar-los sentit en una altra obra. Aquest quadern artesà és una al·legoria al reciclatge del procés d’escriptura mitjançant el reciclatge del propi suport. El disseny és senzill i despullat per donar al text, que sosté l’estructura de l’obra, la importància que mereix, encara que es tracti d’esborranys.

Què és millor, llegir en paper o llegir en pantalla? (el millor és llegir)


En l’article publicat a Scientific American The Reading Brain in the Digital Age: The Science of Paper versus Screens, es parla de varis estudis en què es perceben diferències entre la lectura en pantalla i la lectura en paper. Aquestes diferències són de velocitat de lectura, de comprensió i altres.

Afirmacions interessants sobre la lectura

  • La lectura és física: Quan llegim construïm una representació mental del text, en la qual el significat està enllaçat a l’estructura física. No hi ha cap part del cervell específica per a llegir, i la sensació de saber on som en relació al text, de situar-nos-hi en l’espai físic, és més important del que semblava fins ara. Els dispositius digitals no recreen adequadament l’experiència tàctil de la lectura en paper, ja que pel camí es perden moltes referències: la posició del paràgraf a la pàgina -que en un llibre digital pot canviar, dificultant la memòria-, de la pàgina respecte el volum -el gruix del llibre-, etc. D’aquesta manera, la navegació en texts llargs és menys intuïtiva i satisfactòria. Al mateix temps, aquestes dificultats de navegació poden dificultar la comprensió del text.

Els agraïments del llibre

Ahir vaig enviar un email donant la raó a una amiga, 4 anys després, agraint-li una de les frases que sovint em repetia. Una frase que amb el temps m’ha anat molt bé, encara que en aquell moment em feia força ràbia (precisament perquè tenia raó, és clar, però això, llavors, jo encara no ho veia). Agrair-li va ser un impuls; el vaig seguir i a ella li va encantar. Què és la vida sinó aquests petits moments? És dur, però quan algú diu que la felicitat no existeix es ben bé que no sap de què parla.

Mai no és tard doncs per reconèixer els propis errors, ni per agrair als altres tot allò que ens han donat sense esperar res a canvi.

torno de l'Arts Libris amb les butxaques plenes

torno de l'Arts Libris amb les butxaques plenes i les buido sobre l’escriptori : somriures, contactes, complicitats, primeres RIALLES amb persones que no coneixia, noves cares i noves lectores, primeres MIRADES de persones virtualment conegudes,IDEES, alegries, alts i baixos, fatiga, llibres, papers, energia... PASSIÓ

butxaques plenes arts libris

Crida al Voluntariat per la Defensa Forestal

Federació ADF Bages Pot semblar que no té molt a veure amb els llibres artesans, però avui m’he inscrit a la 8ena Jornada de capacitació de nous voluntaris i personal de les ADF del Bages.

Enguany ha plogut molt poc i és de preveure un estiu complicat. Ja sabeu com són els boscos de l’interior de Catalunya: punxegudes plantes de secà, arbres que són teies reïnoses, pinyes que esclaten i escampen pinyons encesos, brases que suren i que el vent arrossega centenars de metres... focs, en definitiva, que travessen rius i autopistes com si res. Un autèntic polvorí.

I què carai, a mi em sembla que té a veure directament amb els Llibres artesans i amb qualsevol altra activitat que es faci en aquest país. Té a veure directament amb totes les persones que hi vivim.

Si voleu saber-ne més, a la web de la Federació tenen una pàgina de presentació en la que responen les preguntes més freqüents sobre les ADF i el seu funcionament.

Les inscripcions són encara obertes fins dilluns dia 12. Ara hi som a temps; potser a l’estiu ja no hi serem.

Mapa ADF del Bages

desconnecta i guanyaràs

Els interruptors tenen dues posicions: obert i tancat, encès o bé apagat, connectat o desconnectat, en línia o fora de línia... i això és així per alguna raó.


camell al desert amb lluna plena
Quan ets aquí fa molta il·lusió que t'arribi un sms de telefónica

Segurament us hi heu trobat més d'una vegada: se t'acudeix baixar la bossa d'escombraries dos dies seguits i a partir de llavors ja ets el “baixador oficial d'escombraries”, de manera que si s'acumulen les bosses a la cuina algú dirà: “Però que fa el (Ferran) que no baixa la bossa?”.

De la mateixa manera, si s'acostumen a trobar-te al mòbil i als xats les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana, quan no estiguis disponible algú dirà “Però on és el (Ferran), què l'hi ha passat?”. És possible, fins i tot, que pensin en una malaltia o en un accident i no ho dic per dir sinó perquè m’ha passat. Si seguim a aquest pas, es considerarà una anomalia que no estiguem disponibles 24/7/365.

Quin gos viu millor a la gossera que en un pis?

Un dels retrets que més he escoltat en la meva vida ha estat: “Com pots tenir un gos en un pis?”. Sembla que un gos només pot ser feliç en una torre amb terreny o en una casa de pagès, si hem de seguir les premisses d’allò que es diu (o d’allò que se’ns acusa, en aquest cas).

Doncs bé, el que farem és girar la truita i formular la pregunta a l’inrevés: quin gos viu millor en una gossera que en un pis?

En una gossera, per molt bé que els cuidin és habitual que es passin malalties, viuen pràcticament a la intempèrie i normalment depenen del voluntariat per sortir a passejar, si tenen sort, un cop a la setmana.

Pel sol fet d’estar en un pis, en canvi, un gos no està tan exposat a les inclemències del temps ni als contagis i encara que es trobi sol unes hores al dia, en general gaudirà de companyia i sortirà més sovint.

amor condicional

Mai no havia sentit mencionar la raça podenca fins que vaig començar a passejar l'alai. Fou passant per davant del gitano del barri, el que ven tabac i mocadors de paper en cadira de rodes: "un podenc!", em va dir, com si estigués molt content de veure'n un. “És un gran gos, són molt bons caçadors...”, afegí.

Des d'aquell dia, molta gent m'ha demanat pel carrer: "És podenc, oi?". Els caçadors la reconeixen de seguida, cosa que a voltes - quan se la miren com si fos un caramel - no em fa cap gràcia. Pel que he investigat per internet si que s'assembla molt físicament al podenc portuguès mitjà [Conhece o Podengo Português?]. També coincideix amb les característiques que s'atribueixen, en general, als podencs: intel·ligència, vivacitat, alegria, sociabilitat...

Però hi ha una singularitat d'aquesta raça que em fascina: es diu que són molt fidels, però poden perdre aquesta fidelitat a conseqüència d'un càstig que considerin excessiu. Ho trobo genial.

M'encanta tenir un gos amb personalitat, que es troba en termes socials entre el gos i el gat.