opinió personal, pensaments i reflexions

escrits, pensaments, desvaris i reflexions de Ferran Cerdans Serra, autor de Llibres Artesans.

amor condicional

Mai no havia sentit mencionar la raça podenca fins que vaig començar a passejar l'alai. Fou passant per davant del gitano del barri, el que ven tabac i mocadors de paper en cadira de rodes: "un podenc!", em va dir, com si estigués molt content de veure'n un. “És un gran gos, són molt bons caçadors...”, afegí.

Des d'aquell dia, molta gent m'ha demanat pel carrer: "És podenc, oi?". Els caçadors la reconeixen de seguida, cosa que a voltes - quan se la miren com si fos un caramel - no em fa cap gràcia. Pel que he investigat per internet si que s'assembla molt físicament al podenc portuguès mitjà [Conhece o Podengo Português?]. També coincideix amb les característiques que s'atribueixen, en general, als podencs: intel·ligència, vivacitat, alegria, sociabilitat...

Però hi ha una singularitat d'aquesta raça que em fascina: es diu que són molt fidels, però poden perdre aquesta fidelitat a conseqüència d'un càstig que considerin excessiu. Ho trobo genial.

M'encanta tenir un gos amb personalitat, que es troba en termes socials entre el gos i el gat.

Artista? digueu-me artesà, gràcies

Si fas llibres únics a preus desorbitats ets un artista.

Si fas llibres únics elitistes el contingut dels quals ni tan sols es pot llegir per Internet, ets un artista.

En canvi, si fas sèries curtes de llibres a mà, per molt que siguin tots diferents, ets un artesà.

D’altra banda, si escrius i et publica una editorial, ets un escriptor.

Si escrius, auto-edites les teves obres i tens sort algú et considerarà, també, un escriptor.

gegants multinacionals en vaga; això no era cosa del proletariat?

Algunes empreses d’Internet com Google, Facebook, foursquare, etc.... estan valorant la possibilitat de tancar la persiana el proper dia 23 de Gener. A Wikipedia ja han pres la decisió de tancar demà dimecres. Això significarà un dia sense Viquipèida i pot suposar també també un dia sense google, facebook, piulades al twitter, etc. el 23. El que es diu “un dia perdut” per molta gent, més perdut encara que quan plou (però per les mateixes minses raons).

El tancament seria en protesta per la llei SOPA, que igual que la llei SINDE espanyola té al darrera la indústria discogràfica i pretén donar facilitats a empreses privades per a tancar webs.

El volum del meu amor per tu

En una recent entrevista publicada a elperiodico.cat a Joan Ferrer, Director General de l’estimada empresa de jocs de taula Diset, aquest comenta:

“Diset té vocació d'adaptar-se als gustos de cada mercat. A Alemanya, per exemple, les joguines les envasa en capses petites, perquè el client valora el packaging sostenible. Però a Espanya l'envàs és voluminós perquè el consumidor aprecia els regals de grans dimensions.”

Per mi aquesta constatació és una de les notícies tristes dels últims mesos. Diu molt de la nostra societat que siguem, en general, tan superficials i que tinguem tan poca consciència ecològica. El dit acusador de malbaratament amb el que assenyalem als polítics, que no deixa de tenir raó, també ens l’hauríem de dirigir a nosaltres en la nostra vida diària.

coses boniques que m'han dit

Fins ara quan em feien la clàssica pregunta finolis “què és el més bonic que t’han dit mai?” la cosa anava més o menys així:

- Què és el més bonic que t’han dit mai?
- “Queda’t el canvi”

I rèiem, per la meva banda per la part de veritat que té la resposta. Però des que he començat a publicar llibres d’aforismes a 2.500 € si no els llegeixes (però gratis si els llegeixes), estic rebent emails molt bonics, dels que en volia destacar alguns fragments que m’han fet riure i emocionar especialment.
Aquí teniu el primer, d'una amiga de Barcelona:

Eiiiiiiii malalletós! (../..) El meu company de pis marxa aquest cap de setmana i penso en regalar-li el teu llibre d'aforismes “mala llet en pols” com a regal de comiat, però no sé si s'emprenyarà... que et sembla?

Els aforismes són teus? Sí, i les fotos també.

Una de les preguntes que més em sobten encara malgrat haver-les contestat infinitat de vegades és: “Els aforismes són teus”?

No m’hi acabo d’acostumar. És una qüestió que em sorprèn perquè en els reculls que publico a 2500€ si no els llegeixes, però gratis si els llegeixes, així com per tota la web, es pot llegir clarament: “Aforismes originals de Ferran Cerdans Serra”. Sembla, però, que amb això no n’hi hagi prou i que hom necessiti assegurar-se que en realitat els aforismes són meus però de veritat de la bona.

L'essència de Llibres Artesans

Els valors de Llibres Artesans són la raó de ser del projecte

Creativitat

Gestar noves idees i dur-les a terme és una passió incontrolable. Seguir aquest instint és bo per a la persona -que es realitza en tot el seu potencial- i per a la societat, que gaudeix d'aquesta producció artística –especialment si s’empren llicències lliures.

Edició Independent

Els meus orígens com a escriptor són a l’escena fanzine dels 90, i el DIY és una manera d’entendre el mon que m’ha acompanyat fins ara. L’autogestió de la pròpia obra, sense intermediaris, és garantia de lliure expressió: quan no existeix cap necessitat de quedar bé amb ningú no hi ha limitacions –a banda de les pròpies barreres personals.

Microdefinicions

MICRODEFINICIONS - L’autor s’explica a si mateix

• Escriptor en dos sentits del verb (literari i cal·ligràfic) • Artista "Multiindisciplinat" • sóc un ésser unicel.lular (només tinc un mòbil) • conservo de quan programava en javascript l'expressió pròpia malament Array()m'agraden les llenties • practico l'Ideasurfing • formo part de l'ADF Pla de Bages • duc la secció de fotografia de la revista d'agitació cultural F'ART • tinc la llicència poètica caducada des del 2008 (i no sé on s'ha de renovar)...